divendres, 25 de març del 2011

INTRODUCCIÓ PERSONAL

El treball de recerca està enfocat a crear unes pràctiques al laboratori.

Aquestes pràctiques estaran recollides en un bloc. 
Aprendre com es crea un bloc, aprendre l’edició digital després de gravar les pràctiques i aprendre a penjar els vídeos fets a la xarxa. Farem servir les eines que ens dóna el BLOGGER i el PINNACLE  i les eines  d'internet, concretament el YOUTUBE, per penjar les pràctiques a la xarxa i poder posar els vincles al bloc. 

Per realitzar aquesta activitat educativa seguiré les dues vies establertes, la part pedagògica i la part pràctica on hi haurà les pràctiques de laboratori.

Pel que fa a la part pedagògica, he agafat els currículums establerts pel DOGC, on a partir d’aquests es fan les programacions pertinents. En aquestes programacions hi ha el que es fa a cada curs, marcat per Llei, i el temari corresponent de cada curs.

Per triar les pràctiques, el que faré, serà  seguir el temari de cada curs, per així ajudar al professor a que el temari sigui més pràctic.

dijous, 24 de març del 2011

P7: REACCIONS AMB CANVIS DE COLOR

Introducció
Una forma d’observar que es produeix una reacció química  és a través dels canvis de color que tenen lloc.
En aquest cas es tracta de dues reaccions consecutives, primer una reacció de deshidratació (pèrdua d’aigua) i posteriorment una rehidratació (combinació amb agua).

A més a més des d’un punt de vista energètic, aquesta, és una reacció endotèrmica, caldrà aportar energia perquè tingui lloc.

Experiment:

1.Material:
Vareta de vidre, bec bunsen, comptagotes, pinces, suports, càpsula de porcellana, balança electrònica, sulfat de coure (II) i aigua destil·lada.

2.Procediment:
Posa en una càpsula de porcellana uns 5g de petits cristalls de sulfat de coure (II) pentahidratat que és un sòlid de color blau.
Escalfa-ho durant uns quants minuts removent, amb una vareta de vidre, el contingut de la càpsula fins que observeu un canvi de color evident, escalfeu fins que canvi sigui complet.
Això passa perquè quan escalfem el sulfat de coure (II) pentahidratat (conté aigua) és d’un color i quan s’evapora l’aigua fa que quedi d’un color diferent.
Després deixa refredar la càpsula i el seu ontingut.
Afegeix aigua gota a gota sobre el sòlid obtingut. Al fer-ho, el color original tornarà a aparèixer perquè estarem rehidratant el sòlid i per tant tornant al sòlid original.

3.Conclusions:
L’alumne o grup de treball anotarà sempre les conclusions de la pràctica.


P6: REACCIÓ DE NEUTRALITZACIÓ

Introducció
S'anomena neutralització a la reacció que s'estableix entre un àcid i una base, per mitjà de la qual perden les seves propietats àcides i bàsiques es contraresten. La reacció de neutralització té com a productes: una sal i aigua.
Àcid + Base = Sal + Aigua

Experiment
La pràctica pretén comprovar experimentalment la variació en l'acidesa i basicitat dels reactius després de la reacció de neutralització.

1. Material:
Got de precipitats, aigua destil·lada, hidròxid de sodi, nitrat d’amoni, termòmetre.

2. Procediment:
En un tub d'assaig col·loqueu 1 ml de dissolució 0,2 M d'hidròxid de sodi.
Mesureu el pH inicial de la solució amb paper indicador.
Afegiu un parell de gotes d'indicador fenolftaleïna, procurant que no toqui les parets del tub d'assaig.
Amb un comptagotes, afegiu gota a gota dissolució d'àcid clorhídric 0,2M fins observar un viratge de color de l'indicador.
Mesura el pH final.

3. Conclusions:
L’alumne o grup de treball anotarà sempre les conclusions de la pràctica.

P5: PROPIETATS D'UNA DISSOLUCIÓ EN DIFERENTS CONCENTRACIONS

Experiment:
Es proposa estudiar les propietats de les dissolucions (densitat i temperatura
d’ebullició) en funció de la concentració.
Tindreu ocasió d’utilitzar nous instruments de laboratori com el densímetre o el matràs aforat.

1. Material:
Sal, aigua, paper, cullereta o espàtula, got de precipitats, vareta de vidre, matràs aforat,
proveta, densímetre, reixeta, bec de bunsen, trespeus, pinces, balança i termòmetre.

2. Procediment:
Cada taula de laboratori prepara 100ml d’una dissolució d’aigua i sal a diferents
concentracions:20 g/L, 40 g/L, 80 g’L i 160 g/L. (Primer caldrà fer els càlculs per saberels grams de sal «x» que calen en cada cas). A continuació cal:
Posar un paper sobre la balança i tarar-la a 0 grams.
Pesar els «x» grams de sal corresponents.
Abocar la sal en un got de precipitats i afegir-hi una quantitat d’aigua suficient
perquè en remenar amb la vareta la sal quedi totalment dissolta.
Abocar l’aigua amb sal en un matràs aforat i afegir aigua fins enrassar exactament a100 mL.
Abocar la dissolució en una proveta i mesurar la densitat amb un densímetre.
Posar una quantitat de la dissolució en un got de precipitats i escalfar-la fins quebulli.
Quan l’aigua amb sal comença a bullir introduir el termòmetre i fer la lectura de latemperatura d’ebullició.

3. Conclusions:
L’alumne o grup de treball anotarà sempre les conclusions de la pràctica.

P4: SOLUBILITATS DE DIFERENTS COMPOSTOS

Experiment:
La pràctica pretén comparar la diferent solubilitat de dos soluts : la sal i el sucre. Per tal de poder-ho fer, primerament les hauràs de preparar i establir un mètode per poder calcular la solubilitat dels dos soluts.
Has de saber que la solubilitat és la concentració de la dissolució saturada. La solubilitat depèn del dissolvent que utilitzis i de la temperatura. En aquesta pràctica, utilitzaràs l'aigua com a dissolvent i treballaràs a temperatura ambient.

1. Material
Sal, sucre, 100 ml d’aigua, got de precipitats, vareta de vidre, matràs aforat, proveta, densímetre, reixeta, bec de bunsen, trespeus, pinces, balança i termòmetre.

2. Procediment
Primer de tot faràs una observació qualitativa de les diferents solubilitats dels dos sòlids.
Seguidament prepararàs dos dissolució saturades de sal en aigua i dos més de sucre en aigua. Faràs dos dissolucions de cada per tal de tenir dos resultats per cadascun dels soluts i, d'aquesta manera, la solubilitat que calcularàs tindrà menys error.

Dissolució 1: 50 ml de dissolució + solut
Dissolució 2: 100 ml de dissolució + solut

Per calcular la solubilitat de cadascun dels soluts faràs la mitjana aritmètica dels dos resultats obtinguts per cada solut. Si un dels dos resultats és molt diferent dels altres, és aconsellable repetir l'experiència perquè és molt possible que s'hagi comès un error experimental.
Mètode experimental per preparar les dos dissolucions saturades de sal:
Afegeix 50 ml d'aigua en un vas de precipitats
Ves afegint mica en mica cullerades de sal (intenta que les cullerades estiguin
igual de plenes per cometre menys error).
Ves comptant les cullerades que afegeixes
Atura't quan observis que la sal ja no es dissol i anota les cullerades que has
afegit (el nombre de cullerades t'ajudarà a saber quina és la massa de solut que has afegit)
Calcula quina és la massa d'una cullerada de sal (per fer-ho hauràs de tarar un vas de precipitats, afegir 10 cullerades de sal, pesar-ho i el resultat dividir-ho entre 10; repeteixes el procés amb 20 cullerades de sal)

Repeteix el mètode anterior per la dissolució 2. L'únic que has de canviar és el volum d'aigua que afegeixes inicialment. L'últim pas no cal repetir-lo.
Fes el mateix que has fet per preparar les dissolucions de sal, però ara amb sucre.

3. Càlculs
Calcula la concentració de les dos dissolucions de sal. Fes la mitjana aritmètica
dels dos resultats i tindràs la solubilitat de la sal en aigua a temperatura ambient. Deprés el mateix amb el sucre.

4. Conclusions:
L’alumne o grup de treball anotarà sempre les conclusions de la pràctica.

Aquest vídeo com era molt llarg, l'he hagut de fer amb dos parts:


P3: REACCIONS QUÍMIQUES I RELACIONS DE MASSA

Introducció
Les substàncies químiques al reaccionar no ho fan en qualsevol proporció, sinó
segons unes relacions de massa determinades i constants per a cada parell de
substàncies. Si les quantitats que hi posem no són les adequades hi haurà un excés d'un dels reactius, que sobrarà un cop s'hagi esgotat l'altre. Aquest segon l'anomenarem reactiu limitant, perquè és el que determina la fi de la reacció.
De la mateixa manera, hi ha una relació de masses constant entre el reactiu i els productes de la reacció.

Experiment
Es pretén comprovar la relació de masses constant que té lloc en les reaccions
químiques. Al mateix temps podrem observar les propietats d'algunes substàncies químiques habituals.

1. Material:
Balança, tub d'assaig, càpsula de porcellana, vareta de vidre, encenedor, bec de bunsen, trespeus, reixeta, zinc i àcid clorhídric.

2. Procediment:
Peseu una quantitat de zinc entre 2 i 3 grams. Poseu-lo en un tub d'assaig, al qual hi afegireu dissolució d'àcid clorhídric 8 M, en una proporció aproximada de 4 ml de HCl per cada gram de Zn que hagueu pesat.
Observeu la reacció que té lloc i els canvis que es produeixen. Observeu si hi ha una variació de la temperatura. Si la reacció va molt lenta es pot accelerar escalfant suaument el tub al bec de bunsen.
Comproveu les propietats del gas que es desprèn acostant una flama a la boca del tub.
Quan s'hagi dissolt tot el zinc passeu-ho a una càpsula que prèviament haureu pesat.
Escalfeu al bunsen fins que s'hagi evaporat tot el líquid i quedi una substància espessa: és el clorur de zinc format en la reacció. Si ho deixeu refredar observareu que solidifica.
Peseu-ho de nou un cop fred (amb càpsula i tot).

3. Conclusions:
L’alumne o grup de treball anotarà sempre les conclusions de la pràctica.


P2A I P2B: SEPARACIÓ DE MESCLES

Experiment:

Es proposa separar els components d’unes mescles per procediments físics. Per això cal aprofitar les diferents propietats de les substàncies barrejades, que es manten malgrat estar totes juntes.
1. Material:
Got de precipitats, espàtula, pinces, embut, paper de filtre, trespeus, reixeta, bec de bunsen, càpsula de porcellana, etanol, càpsula de petri, embut de decantació, gradeta i tubs d’assaig.

2. Procediment:
Primer de tot faràs una observació de totes les substàncies de les mescles que se't presenten per a que les separis. Pensa quines són les propietats de cadascun dels components i tria la tècnica adequada en cada cas.

Mescla 1: Aigua i cristalls de sulfat de coure (Decantació o filtració)
Mescla 2: Ferro, sofre i sal (Sublimació, cromatografía o magnetisme)

Hauràs de preparar cadascuna de les mescles abans de fer la separació utilitzant el mètode adequat en cada cas.

3. Conclusions:
L’alumne o grup de treball anotarà sempre les conclusions de la pràctica.

Per aquesta pràctica he fet els dos vídeos per separat: Mescla 1 i Mescla 2


P1: DIFERÈNCIES ENTRE MESCLA I COMPOST

Introducció
Quan dos o més elements reaccionen per formar un compost perden les propietats que tenien, tant físiques com químiques, per passar a tenir-ne de noves.

Experiment:
 Es tracta d’evidenciar la variació de les propietats d’un compost respecte les que tenien inicialment els elements que el constitueixen.

1. Material:
Ferro, sofre, tub d’assaig, àcid clorhídric, bec de bunsen, pinça emmanegada.

2. Procediment:
Posa una petita quantitat de ferro en un tub d’assaig i una petita quantitat de sofre en un altre. Observa’ls i anota el màxim nombre de propietats característiques que vegis.
Mescla el sofre i el ferro. Comprova si mantenen les seves propietats inicials.
Afegeix una petita quantitat d’àcid clorhídric a la mescla. Observa què succeeix.
Posa en un altre tub d’assaig una petita quantitat de mescla de ferro i sofre. Escalfa’l suaument. Observa què succeeix.
Afegeix una mica d’àcid clorhídric en el tub. Observa què succeeix ara.

3. Conclusions:
L’alumne o grup de treball anotarà sempre les conclusions de la pràctica.

diumenge, 20 de març del 2011

CURRÍCULUM

El currículum:
Capítol 2
Currículum
Article 6:
6.1 S'entén per currículum de l'educació secundària obligatòria el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa.
6.2 Per a cada matèria, aquest Decret determina els objectius, per a tota l'etapa, així com els continguts i criteris d'avaluació en els diferents cursos.
6.3 Els centres educatius desenvoluparan i completaran el currículum d'educació secundària obligatòria. El currículum elaborat pel centre formarà part del seu projecte educatiu.

CURRÍCULUM MARCAT PEL DOGC:

TERCER D’ESO:
Física i Química:
Distinció experimental entre substàncies simples, substàncies compostes i mescles.
Caracterització dels canvis físics i dels canvis químics. Obtenció experimental de substàncies compostes a partir dels seus elements i viceversa. Reconeixement que es tracta de canvis químics.
Reconeixement de la transferència d'energia en les reaccions químiques. Aplicació a l'anàlisi de les combustions i de la fotosíntesi.

QUART D’ESO:
Física i Química:
Anàlisi experimental de la pressió exercida per sòlids, líquids i gasos. Identificació de les variables que influeixen en el valor de la pressió atmosfèrica.
Observació experimental de substàncies.
Diferenciació de les propietats de les dissolucions àcides i bàsiques i mesura de pH. Reconeixement de substàncies àcides i bàsiques d'ús freqüent i de la seva utilització.
Caracterització de les reaccions químiques de neutralització.




El què he fet jo és, escollir només les parts del currículum que em servissin per a les pràctiques que vull  fer.
Cal dir que a molts centres fins a tercer i quart d’ESO no fan pràctiques al laboratori amb els grups reduïts que fem al nostre centre.

diumenge, 13 de març del 2011

ASPECTES TEÒRICS (GENERALITAT)

La Generalitat de Catalunya, d'acord amb allò previst a l'article 131.3.c) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, té competència compartida per a l'establiment dels plans d'estudi corresponents a l'educació secundària obligatòria, incloent-hi l'ordenació curricular.
Després, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya fixar l'ordenació curricular de l'educació secundària, tenint en compte els ensenyaments mínims fixats pel Reial decret 1631/2006.
També correspon als centres docents, d'acord amb el principi d'autonomia pedagògica d'organització i de gestió que la Llei els atribueix, desenvolupar i completar, si ho creuen necessari, el currículum establert per l'administració educativa, amb la finalitat que el currículum sigui un instrument vàlid per a donar resposta a les característiques i a les diferents realitats de cada centre.
La generalització de l'educació bàsica i obligatòria fins als setze anys té, com una de les seves finalitats, combinar la qualitat amb l'equitat de l'oferta educativa i potenciar la igualtat d'oportunitats per a tota la infància i jovent que viu a Catalunya.
Aquesta etapa educativa és el marc idoni per consolidar les competències bàsiques, realitzar nous aprenentatges i posar les bases per a una formació personal basada en l'autonomia personal que permeti l'aprenentatge al llarg de tota la vida, en la responsabilitat, en la solidaritat, en la participació i en la capacitat d'adquirir compromisos individuals i col·lectius, per aprendre a participar activament en una societat democràtica.
El centre docent és l'àmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currículum i és on se n'evidencia l'eficàcia, la coherència i la utilitat. És en l'aplicació del currículum, en cada centre i en cada aula, on s'ha de concretar la flexibilitat i l'autonomia curricular, en funció de les característiques del grup de nois i noies, de l'equip docent que és el responsable de la seva aplicació, de les característiques del centre i de l'entorn territorial on està ubicat.

Els objectius de l'educació secundària obligatòria es defineixen per al conjunt de l'etapa. En cada àrea curricular es descriu la seva aportació al desenvolupament de les competències bàsiques i es defineixen els objectius generals, i els continguts i criteris d'avaluació de cada curs. Els elements que conformen el currículum s'ordenen i es determinen tenint present els principis de comprensivitat, de diversitat i d'autonomia del centre. Aquests principis han d'afavorir la flexibilitat curricular per adequar l'ensenyament a les característiques de l'escola i a les diferències dels grups que la conformen, i han de fer viable, possible i prioritària l'atenció a la diversitat com a base per construir una escola realment inclusiva.
L'acció educativa respectarà els principis bàsics següents: tenir en compte les diverses maneres d'aprendre de l'alumnat; adequar l'ensenyament a les característiques personals i socials que condicionen els aprenentatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que els nois i les noies han d'assolir; potenciar que l'activitat de classe discorri en les millors condicions possibles perquè cada alumne i el grup en conjunt s'esforci per aprendre, raonar i expressar el que sap; per plantejar els dubtes; per reelaborar el coneixement; i per actuar amb autonomia, responsabilitat i compromís; posar els mitjans necessaris perquè cada noi i noia se senti atès, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminació.
L'autonomia pedagògica i de gestió que es contempla permet que els centres educatius tinguin una funció determinant en el desenvolupament i en l'aplicació del currículum. L'adequació curricular a les característiques de cada centre comporta la flexibilitat necessària per avançar en una educació inclusiva, a la vegada que afavoreix la coordinació entre els centres d'un mateix territori per intercanviar experiències i punts de vista.

Així mateix, aquest Decret regula els horaris escolars generals de les diferents matèries de l'educació secundària obligatòria, l'avaluació dels processos d'aprenentatge, les condicions de promoció i titulació de l'alumnat i les condicions en que es pot realitzar la diversificació curricular des del tercer curs de l'ESO, amb l'objectiu que l'alumnat que ho necessiti pugui aconseguir els objectius generals de l'etapa i el títol de graduat en educació secundària obligatòria amb una organització específica dels continguts, de les activitats o de les matèries diferents de les establertes amb caràcter general, si l'equip docent ho creu convenient.
En el Decret es recullen els referents curriculars.
A continuació recolliré els objectius d’aquest Decret:
Capítol 1
Article 3:
Objectius de l'educació secundària obligatòria
L'educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar les habilitats i les competències que permetin als nois i a les noies:
a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.
b) Desenvolupar i consolidar hàbits d'esforç, d'estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.
c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.
d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.
e) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d'altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.
g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.
h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.
j) Desenvolupar habilitats bàsiques en l'ús de fonts d'informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.
k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s'estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.
l) Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l'exercici d'activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.
m) Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d'expressió i representació.
n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.
p) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l'activitat física i l'esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

 
Capítol 3
Organització dels ensenyaments

Article 8
Matèries:
8.1 En totes les matèries que cursin els alumnes en l'educació secundària obligatòria, es posarà una especial atenció en les competències lingüístiques, que els capacitin per comprendre i expressar el que han après, i per argumentar el punt de vista propi.
8.2 En totes les matèries es treballaran la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, i l'educació en valors.
8.3 Els objectius que estableix l'annex 2 d'aquest Decret en relació amb l'educació per a la ciutadania i els drets humans, han de formar part del projecte educatiu del centre per tal que hi hagi continuïtat entre els valors que es treballen en les diferents matèries i la tutoria, així com en la resta d'activitats que es desenvolupen en el marc del centre.
8.4 Les competències bàsiques es desenvoluparan en les diferents matèries i amb activitats de diferents graus de complexitat que comportin connexions entre continguts intradisciplinaris o de la pròpia matèria i interdisciplinaris o de les diverses matèries, i s'integraran les diferents experiències i aprenentatges dels alumnes.
8.5 Els centres podran organitzar programes de reforç per afavorir l'èxit escolar per a l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge que accedeix a l'educació secundària, d'acord amb el que estableix el decret d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària a aquests efectes. Aquests programes tenen com a finalitat assegurar els aprenentatges bàsics que permetin als alumnes poder seguir amb normalitat els ensenyaments d'aquesta etapa.
8.7 En el tercer curs la matèria de ciències de la naturalesa es podrà desdoblar en biologia i geologia, per un costat, i física i química, per l'altre. A l'avaluació final de curs i a efectes de promoció, la matèria mantindrà el seu caràcter unitari.
8.8 Cada centre podrà proposar i organitzar matèries optatives en els tres primers cursos dins del marge horari establert.
8.9 Dintre de l'oferta de matèries optatives els centres oferiran una segona llengua estrangera i la cultura clàssica.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Actualització del bloc + 3ra entrega

Una vegada acabat el primer trimestre, em disposo a actualitzar el bloc i concretar el disseny del bloc.
Aquesta setmana ja anotaré quines seran les pràctiques que farem en els cursos triats.

Afegides les pestanyes superiors per treballar millor. Important les pestanyes d'actitud i material, per llegir abans de començar a entrar en un laboratori. Adient pels alumnes de primer d'ESO.

El Sr Ernest, tutor del meu treball, m'ha demanat fer una recerca de les programacions dels cursos de l'ESO, que fan referència a les matèries de física i química, per veure quina serà la tria de les pràctiques.

dijous, 4 de novembre del 2010

2na entrega al tutor del tdr

Parlant amb el Sr.Ernest m'ha comentat que abans de posar-me a gravar, caldria fer una recerca al món de les programacions i temaris que marca la Generalitat en temes de Natura i Física i Química a l'ESO.
He buscat i imprès tot el temari que marca per llei d'aquestes matèries.
Ara cal compaginar amb les programacions que es fan a classe d'aquestes matèries; i així poder triar les pràctiques que puc realitzar a cada curs marcat.
Entenc que això em serà útil, si finalment puc cursar uns estudis relacionats amb l'ensenyament.

dimecres, 22 de setembre del 2010

1ra entrega al tutor del tdr

Introducció:
En aquest treball de recerca faré diverses pràctiques de química, dividides en tres grups diferents: 2n, 3r i 4t d’ESO. Una vegada triades les pràctiques adients per cada curs, les gravaré per l’elaboració d’un DVD. Penjaré els vídeos al Youtube per copiar els enllaços a un bloc creat per aquest treball de recerca; en aquest bloc hi haurà les explicacions de cada pràctica.
Així com, tot allò que he enviat al tutor del treball.
UNA VEGADA PRESENTAT EL TREBALL, NOMÉS DEIXARÉ LES PRÀCTIQUES.

Objectiu:
Que les pràctiques fetes les pugui fer servir el professor de química de cada curs, per així poder facilitar l’explicació del temari, i que sigui més pràctic.

dilluns, 9 d’agost del 2010

Com definim la QUÍMICA? i què és un LABORATORI?

La QUÍMICA és la ciència experimental que estudia la constitució de la matèria, les transformacions que aquesta pateix i les seves propietats.

Un LABORATORI és un espai on ens permet efectuar mesures i experiments en unes condicions per a la recerca científica.
Si feu clic!!! en aquest enllaç, podreu saber quins són els components o instruments bàsics en un laboratori. EQUIPAMENT DE LABORATORI a viquipèdia.
Més endavant concretarem quins són els materials que utilitzarem a les nostres pràctiques.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Mapa del bloc

Les pràctiques de laboratori que es mostraran en aquest bloc seran classificades en:

PRÀCTIQUES PER 3r d''ESO
PRÀCTIQUES PER 4t d'ESO

A les entrades del bloc trobareu el títol de cada pràctica, l'explicació del material necessari per elaborar la pràctica i el més important el vídeo de com es fa la pràctica.
Ens serà molt útil la barra lateral per trobar la pràctica desitjada.

Benvinguda

Aquest és el bloc del treball de recerca.
Treball de recerca 2010-2011
Alumne: Pol Conchillo Pascual
Tutor: Sr. Ernest Riera

En aquest bloc es mostraran diverses pràctiques de química.